EL GRAN SOMNI DE PAULA és una història infantil. Paula, en veure eixir una nit la lluna per damunt de l'horitzó no pararà fins a trobar algun mitjà per arribar-hi i, llesta com és, implicarà tota la colla d'amics. Se seguiran grans aventures i perills per a la colla.
(Heus-ne ací un petit tast):
"Aquella nit la Lluna eixia amb tota la seva bellesa i rodonor per l'horitzó. Van lligar la corda a la cua de la milotxa en doble rastellera i la van llançar a volar. Va començar a elevar-se, majestuosa, després de fer dos cops de cap. La corda anava resseguint l'ascens de la milotxa, sense perill que s'enganxés a cap arbre. Amb el vent que feia, no donaven a l'abast tot deixant anar la corda.
Encuriosits pel vol de la milotxa, uns nens van aparèixer a la platja, tot i el vent. Es van anar apropant, tot i els lladrucs de Duna, i resseguien admirats les giragonses de la milotxa, però no s'atrevien a ficar-hi cullerada. De sobte, es produí una ratxa huracanada i la milotxa va ser empesa amb tanta força que va arrossegar i alçar enlaire els amics que en aquell moment estaven agafats a la corda i la mateixa Duna que hi col·laborava arrossegant-la amb les dents. I van ser empesos cap amunt, en mig dels seus crits de sorpresa i d'esglai. Els nois que els observaven van córrer a ajudar-los, però el vent els empenyia cap arrere. Quan parà la ratxa, van mirar cap al cel i, a la llum de la Lluna, es van quedar bocabadats quan van advertir que la milotxa semblava que havia adquirit vida, ja que batia amb força les ales i volava raude cap a l'horitzó.
—S'ha convertit en una papallona! —cridà la Teresa.
—Cal parar-la, si no s'emportarà la colla d'amics! —advertí l'Ahmed, un noi magribí d'uns dotze anys, molt espigat, que desconeixia el projecte de la colla d'amics.
Va córrer cap a la corda, l'agafà amb tota la força que va poder a fi de detenir el vol rabent de la milotxa-papallona, però, el vent tornà a bufar amb força i va ser arrossegat i elevat en l'aire.
—Déu meu! —va exclamar la Teresa, una noia d'ulls verds, molt morena.
—Que fantàstic! —va cridar el Tomàs, que lluitava contra la força del vent.
El Tomàs, prim i ros de cabells, va provar d'agafar-se a la corda i elevar-se enlaire, com l'Ahmed, però la Teresa el va retenir.
—Què vols fer? Que estàs boig? No sabem on van ni si acabaran caient a la mar!
L'home d'ulls misteriosos estava dret sota el porxo, protegit del vent, i va somriure plàcidament en veure que la colla d'amics havien aconseguit enlairar-se i havien començat a veure acomplert el principi del seu somni."
(Heus-ne ací un petit tast):
"Aquella nit la Lluna eixia amb tota la seva bellesa i rodonor per l'horitzó. Van lligar la corda a la cua de la milotxa en doble rastellera i la van llançar a volar. Va començar a elevar-se, majestuosa, després de fer dos cops de cap. La corda anava resseguint l'ascens de la milotxa, sense perill que s'enganxés a cap arbre. Amb el vent que feia, no donaven a l'abast tot deixant anar la corda.
Encuriosits pel vol de la milotxa, uns nens van aparèixer a la platja, tot i el vent. Es van anar apropant, tot i els lladrucs de Duna, i resseguien admirats les giragonses de la milotxa, però no s'atrevien a ficar-hi cullerada. De sobte, es produí una ratxa huracanada i la milotxa va ser empesa amb tanta força que va arrossegar i alçar enlaire els amics que en aquell moment estaven agafats a la corda i la mateixa Duna que hi col·laborava arrossegant-la amb les dents. I van ser empesos cap amunt, en mig dels seus crits de sorpresa i d'esglai. Els nois que els observaven van córrer a ajudar-los, però el vent els empenyia cap arrere. Quan parà la ratxa, van mirar cap al cel i, a la llum de la Lluna, es van quedar bocabadats quan van advertir que la milotxa semblava que havia adquirit vida, ja que batia amb força les ales i volava raude cap a l'horitzó.
—S'ha convertit en una papallona! —cridà la Teresa.
—Cal parar-la, si no s'emportarà la colla d'amics! —advertí l'Ahmed, un noi magribí d'uns dotze anys, molt espigat, que desconeixia el projecte de la colla d'amics.
Va córrer cap a la corda, l'agafà amb tota la força que va poder a fi de detenir el vol rabent de la milotxa-papallona, però, el vent tornà a bufar amb força i va ser arrossegat i elevat en l'aire.
—Déu meu! —va exclamar la Teresa, una noia d'ulls verds, molt morena.
—Que fantàstic! —va cridar el Tomàs, que lluitava contra la força del vent.
El Tomàs, prim i ros de cabells, va provar d'agafar-se a la corda i elevar-se enlaire, com l'Ahmed, però la Teresa el va retenir.
—Què vols fer? Que estàs boig? No sabem on van ni si acabaran caient a la mar!
L'home d'ulls misteriosos estava dret sota el porxo, protegit del vent, i va somriure plàcidament en veure que la colla d'amics havien aconseguit enlairar-se i havien començat a veure acomplert el principi del seu somni."
Clica per a retornar al BLOC.
